NUESTRO TECHO, NUESTRAS VIDAS
El 25N, Día Internacional contra las Violencias Machistas, las feministas de IU volvemos a las calles a denunciar las múltiples violencias que se ejercen sobre las mujeres por el hecho de serlo. En lo que llevamos de 2026, 46 mujeres han sido asesinadas por sus parejas o exparejas; desde 2003, ya son 1387 las mujeres asesinadas y tres, los crímenes vicarios a manos de sus padres o exparejas de sus madres. 68 niñas y niños han sido asesinados por sus padres desde 2013.
La violencia machista es una violencia estructural que tiene sus raíces en relaciones patriarcales arraigadas en profundas desigualdades. Una violencia que se da en todos los países y se dirige a todas las mujeres.
2026 ha sido un año más marcado por las guerras imperialistas y la apropiación de recursos de los países que plantan cara al imperialismo. El genocidio del Gobierno israelí contra el pueblo palestino, que arrastra un aumento de victimas mortales, con el incremento de la tasa de mortalidad de mujeres y reduciendo la esperanza de vida por falta de acceso a los servicios públicos. El criminal bloqueo de EEUU a Cuba, donde día a día se endurecen las medidas y sanciones impuestas al pueblo cubano y a la solidaridad internacional, acciones sistemáticamente calculadas, que violan las resoluciones de la ONU y representan crímenes contra la humanidad.
La falta de vivienda golpea a las mujeres con más dureza, debido a la brecha salarial, la parcialidad laboral y la asunción mayoritaria de las tareas de cuidados y los hogares monomarentales.
Por ello, al igual que lo hicimos en la Huelga General del 11N las feministas de IU este 25N volvemos a las calles a gritar alto y claro: Nuestro techo, nuestras vidas.
La falta de techo es un obstáculo a la hora de denunciar la violencia machista, ya que es la mujer la que normalmente abandona la vivienda y ahí empieza otra forma de violencia, la de un sistema capitalista y patriarcal que no garantiza una alternativa habitacional digna.
Las movilizaciones masivas por el derecho a la vivienda a lo largo y ancho de nuestro país están siendo protagonizadas por las mujeres jóvenes, con una clara conciencia de clase feminista y un compromiso político claro. Sin vivienda no hay libertad y sin independencia económica no hay posibilidad real de romper con la violencia machista.
También ha sucedido así en las movilizaciones de la Huelga General y esto nos determina las claves de una juventud feminista que con rabia y con rebeldía sale a la ofensiva
Este 25N volvemos a las calles a decir alto y claro: ninguna mujer más desahuciada en nuestro país. Salir de la violencia de género, sexual o la trata de mujeres y explotación sexual, requiere resolver la situación de necesidad habitacional para las mujeres de manera permanente y sostenida. Basta de parches: las mujeres exigimos viviendas dignas y asequibles.
Los feminicidios son la punta del iceberg de la violencia machista. En nuestro país 106.972 mujeres están registradas en el sistema Viogen, mujeres en riesgo de ser agredidas por sus parejas o exparejas. Todas viven con algún tipo de protección policial, al igual que sus 1.697 hijas e hijos. El año pasado se registraron 560 denuncias al día por violencia de género, una cada dos minutos y medio. A quienes niegan la violencia machista, les recordamos que según la Fiscalía General del Estado, sólo el 0,007% de las denuncias han terminado en una condena por denuncia falsa.
La violencia laboral está marcada por la división sexual del trabajo. Según datos de la EPA, las mujeres percibimos 5.158€ menos de salario anual con respecto a los hombres; las feministas sabemos que sin independencia económica no es posible vivir una vida digna y sin violencia machista.
La división sexual del trabajo sitúa a las mujeres como cuidadoras vitalicias: 8 de cada 10 excedencias por cuidados son asumidas por las mujeres; 9 de cada 10 son las mujeres que reducen su jornada laboral por los cuidados. Datos que nos atan a los suelos pegajosos de los que sin un Sistema Estatal de Cuidados seremos incapaces de salir. No nos olvidamos de las mujeres mayores, muchas con toda una vida de trabajo no remunerado y de cuidados no reconocidos.
Las feministas de IU sabemos que el tiempo no nos pertenece, nuestro tiempo dedicado a los cuidados lo ponemos al servicio de otros y otras. Este 25N saldremos a la calle a gritar alto y claro y denunciar a un sistema que secuestra nuestras vidas e impide nuestro desarrollo como personas libres e iguales.
Este 25N volvemos a las calles a reclamar unos servicios públicos y de calidad. Sanidad, educación, dependencia, servicios sociales, todos esenciales para el sostenimiento de la vida que están siendo privatizados, por ello decimos alto y claro: Servicios Públicos de calidad y gratuitos.
Este 25N volvemos a las calles a gritar alto y claro que las feministas tenemos memoria, una memoria colectiva que va a frenar a la derecha y a la extrema derecha en su intento de eliminar los derechos de las mujeres conseguidos tras muchos años de lucha. Las feministas de IU sabemos que los derechos no se regalan, se conquistan y se defienden colectivamente.
Este 25N se produce en medio de una campaña electoral que va a afectar de manera esencial a la vida de las mujeres: avanzar en derechos o retroceder en los conquistados. Por eso las feministas de IU desde el Frente Amplio daremos el impulso necesario para que la agenda feminista de derechos de las mujeres avance de manera real y efectiva; toda nuestra memoria colectiva para que la “caverna” no vuelva a gobernar este pais.
Este 25N inundaremos las calles de denuncia contra las violencias machistas y el 29N de votos feministas para parar a los negacionistas y fascistas que quieren impedir una vida libre de violencia machista.
El voto feminista va a ser determinante para la posibilidad de reedición de un gobierno progresista y esto solo será posible animando a las mujeres a sumarse a la ola feminista que el Frente Amplio representa. Mucho más allá de la institución, la referencia feminista en todo el territorio español, en nuestros pueblos y ciudades siguen siendo las compañeras de IU, y es importante continuar ensanchando estos espacios políticos colectivos con el firme compromiso de la Fuerza que nos debe dar el voto feminista el 29N. Con el firme compromiso de la fuerza que nos debe dar el voto feminista el 29N.
Ni una menos.
Fuera el machismo de nuestras vidas.
Nuestro techo, nuestras vidas
Todos los votos feministas, un voto como una casa
EL NUESTRU TECHU, LES NUESTRES VIDES
El 25P, Día Internacional contra les Violencies Machistes, les feministes d’IX volvemos a les cais pa denunciar les múltiples violencies que s’exercen contra les muyeres pol fechu de selo. No que llevamos de 2026, 46 muyeres foron asesinaes poles sos pareyes o espareyes; dende 2003, yá son 1.387 les muyeres asesinaes y tres los crímenes vicarios a manes de los sos padres o de les espareyes de les sos madres. Dende 2013, 68 neñes y neños foron asesinaos polos sos padres.
La violencia machista ye una violencia estructural que tien los sos raigaños nes rellaciones patriarcales afitaes en desigualdaes fondes. Una violencia que se da en tolos países y que va dirixida contra toles muyeres.
2026 foi otru añu marcáu poles guerres imperialistes y l’apropiación de los recursos de los países que planten cara al imperialismu. El xenocidiu del Gobiernu israelín contra’l pueblu palestín, que trai consigo un aumentu de les víctimes mortales, un incrementu de la tasa de mortalidá de les muyeres y una reducción de la esperanza de vida pola falta d’accesu a los servicios públicos. El bloquéu criminal de los Estaos Xuníos contra Cuba, onde día tres día endurécense les midíes y sanciones impuestes al pueblu cubanu y a la solidaridá internacional, aiciones sistemáticamente calculaes que violen les resoluciones de la Organización de les Naciones Xuníes y representen crímenes contra la humanidá.
La falta de vivienda golpea a les muyeres con más dureza pola resquiebra salarial, la parcialidá llaboral y l’asunción mayoritaria de les xeres de curiaos y de la responsabilidá de los llares monoparentales.
Por eso, igual que fiximos na Fuelga Xeneral del 11P, les feministes d’IX volvemos esti 25P a les cais pa glayar alto y claro: ¡El nuestru techu, les nuestres vides!
La falta d’un techu ye una torga a la hora de denunciar la violencia machista, yá que ye la muyer la que normalmente abandona la vivienda y ehí entama otra forma de violencia, la d’un sistema capitalista y patriarcal que nun garantiza una alternativa de vivienda digna.
Les movilizaciones masives pol derechu a la vivienda a lo llargo y ancho del nuesu país tán protagonizaes poles muyeres moces, con una clara conciencia de clase feminista y un compromisu políticu claru. Ensin vivienda nun hai llibertá y ensin independencia económica nun hai posibilidá real de romper cola violencia machista.
Tamién pasó asina nes movilizaciones de la Fuelga Xeneral, y esto amuésanos les claves d’una mocedá feminista que, con rabia y rebeldía, sal a la ofensiva.
Esti 25P volvemos a les cais pa dicir alto y claro: ¡Nin una muyer más ensin vivienda nel nuestru país! Salir de la violencia de xéneru, de la violencia sexual o de la trata de muyeres y la esplotación sexual esixe resolver les necesidaes de vivienda de les muyeres de manera permanente y sostenida. ¡Valió de parches! Les muyeres esiximos viviendes dignes y asequibles.
Los feminicidios son la punta del iceberg de la violencia machista. Nel nuestru país, 106.972 muyeres tán rexistraes nel sistema VioGén, muyeres en riesgu de sufrir agresiones por parte de les sos pareyes o espareyes. Toes viven con dalgún tipu de protección policial, igual que les sos 1.697 fíes y fíos. L’añu pasáu rexistráronse 560 denuncies al día por violencia de xéneru, una cada dos minutos y mediu. A quienes nieguen la violencia machista, recordámos-yos que, según la Fiscalía Xeneral del Estáu, namái’;l 0,007 % de les denuncies acabaron nuna condena por denuncia falsa.
La violencia llaboral ta marcada pola división sexual del trabayu. Según datos de la EPA, les muyeres percibimos 5.158 € menos de salariu añal que los homes. Les feministes sabemos qu’ensin independencia económica nun ye posible vivir una vida digna y llibre de violencia machista.
La división sexual del trabayu sitúa a les muyeres como cuidadores de por vida: 8 de cada 10 escedencies por curiaos son asumíes poles muyeres; 9 de cada 10 persones que reducen la so xornada llaboral polos curiaos son muyeres. Datos que nos aten a los suelos pegañosos de los que, ensin un Sistema Estatal de Curiaos, vamos ser incapaces de salir. Nun escaecemos a les muyeres mayores, munches d’elles con tola vida dedicada al trabayu ensin remunerar y a los curiaos ensin reconocencia.
Les feministes d’IX sabemos que’l tiempu nun nos pertenez, que ponemos el nuesu tiempu dedicáu a los curiaos al serviciu d’otros y otres. Esti 25P vamos salir a la cai pa glayar alto y claro y denunciar un sistema que secuestra les nueses vides y torga’l nuesu desarrollu como persones llibres ya iguales.
Esti 25P volvemos a les cais pa reclamar unos servicios públicos y de calidá. Sanidá, educación, dependencia y servicios sociales, toos ellos esenciales pal sostenimientu de la vida y que tán siendo privatizaos. Por eso dicimos alto y claro: ¡Servicios públicos de calidá y de baldre!
Esti 25P volvemos a les cais pa glayar alto y claro que les feministes tenemos memoria, una memoria colectiva que va frenar a la derecha y a la estrema derecha nel so intentu d’eliminar los derechos de les muyeres consiguíos tres munchos años de llucha. Les feministes d’IX sabemos que los derechos nun se regalen, conquístense y deféndense colectivamente.
Esti 25P celébrase en metá d’una campaña electoral que va afectar de manera esencial a la vida de les muyeres: avanzar en derechos o retroceder nos yá conquistaos. Por eso, les feministes d’IX, dende’l Frente Ampliu, vamos dar l’impulsu necesariu pa que l’axenda feminista de derechos de les muyeres avance de manera real y efectiva. Vamos poner tola nuestra memoria colectiva al serviciu d’esti oxetivu pa que la «caverna» nun vuelva gobernar esti país.
Esti 25P vamos enllenar les cais de denuncia contra les violencies machistes y el 29P, de votos feministes pa frenar a los negacionistes y fascistes que quieren torgar una vida llibre de violencia machista.
El votu feminista va ser determinante pa la posibilidá de reeditar un gobiernu progresista, y esto namás va ser posible animando a les muyeres a sumase a la fola feminista que representa’l Frente Ampliu. Muncho más allá de les instituciones, la referencia feminista en tol territoriu español, nos nuestros pueblos y ciudaes, siguen siendo les compañeres d’IX, y ye importante siguir ampliando estos espacios políticos colectivos col compromisu firme de la fuercia que nos tien que dar el votu feminista’l 29P.
Nin una menos.
Fuera’l machismu de les nuestres vides.
El nuestru techu, les nuestres vides.
Tolos votos feministes, un votu como una casa.
EL NOSTRE SOSTRE, LES NOSTRES VIDES
El 25N, Dia Internacional contra les Violències Masclistes, les feministes d’IU tornem als carrers per denunciar les múltiples violències que s’exerceixen sobre les dones pel fet de ser-ho. En el que portem de 2026, 46 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles; des del 2003, ja són 1.387 les dones assassinades i tres els crims vicaris comesos pels seus pares o per les exparelles de les seves mares. Des del 2013, 68 nenes i nens han estat assassinats pels seus pares.
La violència masclista és una violència estructural que té les seves arrels en unes relacions patriarcals arrelades en profundes desigualtats. Una violència que es dona a tots els països i que s’adreça a totes les dones.
El 2026 ha estat un any més marcat per les guerres imperialistes i l’apropiació dels recursos dels països que planten cara a l’imperialisme. El genocidi del Govern israelià contra el poble palestí comporta un augment de les víctimes mortals, amb un increment de la taxa de mortalitat de les dones i una reducció de l’esperança de vida a causa de la manca d’accés als serveis públics. També cal denunciar el bloqueig criminal dels EUA a Cuba, on dia rere dia s’endureixen les mesures i les sancions imposades al poble cubà i a la solidaritat internacional. Són accions calculades sistemàticament, que vulneren les resolucions de l’ONU i constitueixen crims contra la humanitat.
La manca d’habitatge colpeja les dones amb més duresa a causa de la bretxa salarial, la parcialitat laboral i l’assumpció majoritària de les tasques de cura, així com de l’existència de llars «monomarentals».
Per això, tal com ja vam fer durant la Vaga General de l’11N, les feministes d’IU aquest 25N tornem als carrers per cridar ben fort i clar: El nostre sostre, les nostres vides.
La manca d’un sostre és un obstacle a l’hora de denunciar la violència masclista, ja que habitualment és la dona qui abandona l’habitatge. És aleshores quan comença una altra forma de violència: la d’un sistema capitalista i patriarcal que no garanteix una alternativa habitacional digna.
Les mobilitzacions multitudinàries pel dret a l’habitatge arreu del nostre país estan protagonitzades per dones joves, amb una clara consciència de classe feminista i un compromís polític ferm. Sense habitatge no hi ha llibertat i sense independència econòmica no hi ha cap possibilitat real de trencar amb la violència masclista.
Així ha succeït també en les mobilitzacions de la Vaga General, i això ens dona les claus per entendre una joventut feminista que, amb ràbia i rebel·lia, passa a l’ofensiva.
Aquest 25N tornem als carrers per dir ben fort i clar: ni una dona més desnonada al nostre país. Sortir de la violència de gènere, de la violència sexual o del tràfic de dones i l’explotació sexual requereix resoldre de manera permanent i sostinguda les necessitats habitacionals de les dones. Prou de pedaços: les dones exigim habitatges dignes i assequibles.
Els feminicidis són la punta de l’iceberg de la violència masclista. Al nostre país, 106.972 dones estan registrades al sistema VioGén: dones que corren el risc de ser agredides per les seves parelles o exparelles. Totes compten amb algun tipus de protecció policial, igual que les seves 1.697 filles i fills. L’any passat es van registrar 560 denúncies diàries per violència de gènere, una cada dos minuts i mig. A aquells que neguen la violència masclista, els recordem que, segons la Fiscalia General de l’Estat, només el 0,007 % de les denúncies han acabat amb una condemna per denúncia falsa.
La violència laboral està marcada per la divisió sexual del treball. Segons les dades de l’EPA, les dones percebem 5.158 € menys de salari anual que els homes. Les feministes sabem que sense independència econòmica no és possible viure una vida digna i lliure de violència masclista.
La divisió sexual del treball situa les dones en el paper de cuidadores de per vida: 8 de cada 10 excedències per cura són assumides per dones; 9 de cada 10 persones que redueixen la jornada laboral per motius de cura són dones. Són dades que ens mantenen atrapades als terres enganxosos, dels quals sense un Sistema Estatal de Cures serem incapaces de sortir. No ens oblidem de les dones grans, moltes de les quals han dedicat tota una vida al treball no remunerat i a unes tasques de cura que mai no els han estat reconegudes.
Les feministes d’IU sabem que el temps no ens pertany: el temps que dediquem a les cures el posem al servei dels altres. Aquest 25N sortirem al carrer per cridar ben fort i clar i denunciar un sistema que segresta les nostres vides i impedeix el nostre desenvolupament com a persones lliures i iguals.
Aquest 25N tornem als carrers per reclamar uns serveis públics i de qualitat. La sanitat, l’educació, l’atenció a la dependència i els serveis socials són essencials per sostenir la vida, però estan sent privatitzats. Per això, ho diem ben fort i clar: Serveis públics de qualitat i gratuïts.
Aquest 25N tornem als carrers per cridar ben fort i clar que les feministes tenim memòria, una memòria col·lectiva que frenarà la dreta i l’extrema dreta en el seu intent d’eliminar els drets de les dones, conquerits després de molts anys de lluita. Les feministes d’IU sabem que els drets no es regalen: es conquereixen i es defensen col·lectivament.
Aquest 25N té lloc enmig d’una campanya electoral que afectarà de manera essencial la vida de les dones: avançar en drets o retrocedir en els que ja hem conquerit. Per això, les feministes d’IU, des del Front Ampli, donarem l’impuls necessari perquè l’agenda feminista dels drets de les dones avanci de manera real i efectiva. Posarem tota la nostra memòria col·lectiva al servei d’impedir que la «caverna» torni a governar aquest país.
Aquest 25N omplirem els carrers de denúncies contra les violències masclistes i, el 29N, de vots feministes per aturar els negacionistes i els feixistes que volen impedir-nos viure una vida lliure de violència masclista.
El vot feminista serà determinant per fer possible la reedició d’un govern progressista, i això només serà possible animant les dones a sumar-se a l’onada feminista que representa el Front Ampli. Molt més enllà de les institucions, les companyes d’IU continuen sent el referent feminista arreu del territori espanyol, als nostres pobles i ciutats. És important continuar eixamplant aquests espais polítics col·lectius, amb el ferm compromís de la força que ens ha de donar el vot feminista del 29N.
Ni una menys.
Fora el masclisme de les nostres vides.
El nostre sostre, les nostres vides.
Tots els vots feministes, un vot com una casa.
O NOSO TEITO, AS NOSAS VIDAS
O 25N, Día Internacional contra as Violencias Machistas, as feministas de IU volvemos ás rúas a denunciar as múltiples violencias que se exercen sobre as mulleres polo feito de selo. No que levamos de 2026, 46 mulleres foron asasinadas polas súas parellas ou exparellas; dende 2003, xa son 1387 mulleres asasinadas e tres, os crimes vicarios a mans dos seus país ou exparellas das súas nais. 60 nenas e menos foron asasinados polos seus país dende 2013.
A violencia machista é unha violencia estrutura que ten as súas raíces nas relación patriarcais arraigadas en profundas desigualdades. Unha violencia que se dá en todos os países e se dirixe a todas as mulleres.
2026 foi un ano máis marcado polas guerras imperialistas e a apropiación de recursos dos países que plantan cara ao imperialismo. O xenocidio do Goberno israelí contra o pobo palestino, que arrastra un aumento de vítimas mortais, co incremento da taxa de mortalidade de mulleres e reducindo a esperanza de vida por falta de acceso aos servizos públicos. O criminal bloqueo de EEUU a Cuba, onde día a día se endurecen as medidas e sancións impostas ao pobo cubano e á solidariedade internacional, accións sistematicamente calculadas, que violan as resolución da ONU e representan crimes contra a humanidade.
A falta de vivenda golpea ás mulleres con máis dureza, debido á brecha salarial, a parcialidade laboral e a asunción maioritaria das tarefas de coidados e dos fogares monomarentais.
Por elo, ao igual que fixemos na Folga Xeral do 11N as feministas de IU este 25N volvemos ás rúas para berrar alto e claro: O noso teito, as nosas vidas.
A falta de teito é un obstáculo á hora de denunciar a violencia machista, xa que é a muller a que normalmente abandona a vivenda e aí comeza outra forma de violencia, a dun sistema capitalista e patriarcal que non garante unha alternativa habitacional digna.
As mobilizacións masiva polo dereito á vivenda ao longo e ancho do noso país están sendo protagonizadas polas mulleres novas, cunha clara conciencia de clase feminista e cun compromiso político claro. Sen vivenda non hai liberdade e sen independencia económica non hai posibilidade real de romper coa violencia machista.
Tamén pasou así nas mobilizacións da Folga Xeral e isto determina as claves dunha xuventude feminista que con rabia e con rebeldía sae á ofensiva.
Este 25N volvemos as rúas a dicir alto e claro: ningunha muller máis desafiuzada no noso país. Saír da violencia de xénero, sexual ou a trata de mulleres e explotación sexual, require resolver a situación de necesidade habitacional para as mulleres de maneira permanente e sostida. Basta de parches: as mulleres esiximos vivendas dignas e accesible.
Os feminicidios son a punta do iceberg da violencia machista. No noso país 106.972 mulleres están rexistradas no sistema Viogen, mulleres en risco de ser agredidas polas súas parellas ou exparellas. Todas viven con algún tipo de protección policial, o mesmo que as súas 1.697 fillas e fillos. O ano pasado rexistráronse 560 denuncias ao día por violencia de xénero, unha cada dous minutos e medio. A quen nega a violencia machista, lembrámoslles que segundo a Fiscalía Xeral do Estado, só o 0,007% das denuncias remataron nunha condena por denuncia falsa.
A violencia laboral está marcada pola división sexual do traballo. Segundo datos da EPA, as mulleres percibimos 5.158€ menos de salario anual con respecto aos homes; as feministas sabemos que sen independencia económica non é posible vivir unha vida digna e sen violencia machista.
A división sexual do traballo sitúa ás mulleres como coidadoras vitalicias: 8 de cada 10 excedencias por coidados son asumidas polas mulleres; 9 de cada 10 son as mulleres que reducen a súa xornada laboral polos coidados. Datos que nos atan aos chans pegañentos dos que sen un Sistema Estatal de Coidados seremos incapaces de saír. Non nos esquecemos das mulleres maiores, moitas con toda unha vida de traballo non remunerado e de coidados non recoñecidos.
As feministas de IU sabemos que o tempo non nos pertence, o noso tempo dedicado aos coidados poñémolo ao servizo doutros e doutras. Este 25N sairemos á rúa para berrar alto e claro e denunciar a un sistema que secuestra as nosas vidas e impide o noso desenvolvemento como persoas libres e iguais.
Este 25N volvemos ás rúas para reclamar uns servizos públicos e de calidade. Sanidade, educación, dependencia, servizos sociais, todos esenciais para o sostemento da vida que están a ser privatizados, por iso dicimos alto e claro: Servizos Públicos de calidade e gratuítos.
Este 25N volvemos ás rúas para berrar alto e claro que as feministas temos memoria, unha memoria colectiva que vai frear á dereita e á extrema dereita no seu intento de eliminar os dereitos das mulleres conseguidos tras moitos anos de loita. As feministas de IU sabemos que os dereitos non se regalan, conquístanse e deféndense colectivamente.
Este 25N prodúcese no medio dunha campaña electoral que vai afectar de xeito esencial á vida das mulleres: avanzar en dereitos ou retroceder nos conquistados. Por iso as feministas de IU dende a Fronte Ampla daremos o impulso necesario para que a axenda feminista de dereitos das mulleres avance de xeito real e efectivo; toda a nosa memoria colectiva para que a “caverna” non volva gobernar este país.
Este 25N inundaremos as rúas de denuncia contra as violencias machistas e o 29N de votos feministas para parar aos negacionistas e fascistas que queren impedir unha vida libre de violencia machista.
O voto feminista vai ser determinante para a posibilidade de reedición dun goberno progresista e isto só será posible animando ás mulleres a sumarse á onda feminista que a Fronte Ampla representa. Moito máis alá da institución, a referencia feminista en todo o territorio español, nas nosas vilas e cidades seguen sendo as compañeiras de IU, e é importante continuar ensanchando estes espazos políticos colectivos co firme compromiso da Forza que nos debe dar o voto feminista o 29N.
Nin unha menos.
Fóra o machismo das nosas vidas.
O noso teito, as nosas vidas
Todos os votos feministas, un voto como unha casa